Michael K. treballa de jardiner per a l’ ajuntament i viu amb altres companys. De diumenge a diumenge , fa una visita a la seva mare que viu a casa dels amos als que serveix, en una petita cambra. La vida de Michael s’ ha desenvolupat així durant els últims anys, entre el seu treball i les visites a la seva mare Anna K. No pareix que hi haja cap interés més a la seva vida.
Michael no és molt espavilat i, a més a més, té el llavi leporí. Tal volta per això sembla que la mare no haja sigut mai massa afectuosa amb ell. Michael viu com dins d’una ampolla i no pareix adonar-se´n del que passa al seu voltant. Estem a Sud-àfrica i les coses prompte canvien per a ell i per a tots a aquell país. Esclata la guerra i l’ estat d’ emergència s’ imposa per tot arreu.
John M. Coetzee, premi Nobel en l’ any 2003 escrigué aquesta novel.la allà per l’ any 1998 quan al món anglosaxó ja hi tenia un nom. En esta obra, com en altres , ha mantingut una gran qualitat literària que en cap moment s’ ha vist entelada ni tan sols després de rebre el premi Nobel, com ha passat amb altres autors. Si este autor no existira hauríem d’ inventar-lo. El motiu que em fa pensar açò és la insistència en fer protagonistas a personatges que per les seues característiques no semblen “dignes” de figurar com a tals. Són personatges que podríem trobar en qualsevol altra novel.la com a personatges marginals. Antiherois per definiciò. Per regla genera,l es retraten persones que estan entrant ja en la vellesa, amb algun tipus de manca física, moral o sentimental. En el cas de Michael és la lentitud mental i la manca de facilitat per a expressar emocions les que el caracteritzen.
Michael és un poc retardat però coneix a la seua mare i sap que encara que està malalta, vol anar-se’n; no vol continuar patint por a causa de les revoltes que hi han a la gran ciutat; K. decideix fer cas a la seua mare i buscar la manera de anar a la granja en la que vivia ella en la seua infantessa.
El primer intent d’ eixir de Ciutat del Cap fracasa perquè no tenen la documentació que els fa falta per a moure’s pels controls que hi ha per totes les carreteres. Michael porta a la seua mare en una espècie de tricicle fabricac per ell mateixa. Com que no té oportunitat ni la paciencia de fer el paperam per aconseguir el permisos que li fan falta per a viatjar de forma legal, decideix arriscar-se anant per camins i carreteres secundàries. Però no aconsegueix anar massa llarg sense trobar-se en soldats. La mare es posa cada vegada més malalta i decideix dur-la al hospital del poble que els agafa més a prop. Però la mare té molta febra i està molt fluixa i acaba morint-se a l’ hospital. D’ açí endavant la vida del jardiner . Al principi Michael no se n’ adona totalment del que ha passat; més tard es sent desamparat; demana feina al hospital per a quedar-se, però finalment agafa la maleta amb el que li queda de la mare i se’n va sense dir a res a ningú.
Continua el camí que hauría fet en la mare i , finalment, arriba al seu destí. No es troba pràcticament en ningú que el moleste i el faça tornar enrrere; ni tan sols sap perquè continua amb la ruta traçada; tal volta per fidelitat cap a la mare, tal volta perquè la mare li va inculcar que allí, al camp, podría tenir una vida més digna i segura; o perquè no té res millor a fer.
Quan arribà a Prince Albert i pregunta per la granja que tantes vegades li havia nomenat la Anna K., es mostra discret i desconfiat amb la gent. Aconsegueix arribar a la granja. Està mort de fam però troba algunes coses per a menjar que duren poco temps. Ha de pensar la manera de sobreviure, hi ho fa matant pardals de poca grandària i amb fruita. També cultiva carabasses a prop d’ una bassa d’ aigua.
Un dia matà una ovella, però la experiencia és molt desagradable i li fa rebutjar la carn i somiar amb l’ animal.Al temps d’ estar allí oblidat de tot i de tots, apareix un rostre pàl.lid. El nét dels amos. Això és el que em fa pensar la manera en què li parla a Michael. En els llibres de Coetzee ambientats en Sud-áfrica, ell no nomena de quin color són el personatges. Al menys d’ entrada; t’ ho fa deduir a tu. La forma en què es dirigix i tracta a Michael ens fa pensar que ell és el nét dels amos i que Michael i la seva familia eren els servents. El nét és un desertor i vol amagar-se allí. A K. – com se l’anomena molt freqüentmen- l’ utilitza.
Michael K. acaba anant-se’n de la finca , en la qual ja no es troba a gust después que hi arribe l’ altre inquirí; patirà molta fam, es posarà malalt i estarà a punt de morir de debil.litat; però al temps res pareix que puga acabar amb el seu espèrit. Sembla una persona que no necesita quasi que res, ni tan sols del menjar. Encara que troba a faltar les carabasses que amb tanta cura hi havia cultivat. L’ única cosa que s’ emporta de la granja són algunes llavors de carabassa. Cap al final del llibre el narrador cambia de tercera a primera persona. Aquest narrador en primera persona ens conta com coneix a K. després de que aquest haja passat per tota classe de misèries, inclós el pas per camps de treball on l’ explotaven amb tota classe d’ abussos- junt amb tots els que li molèsten al règim que governa-. K. està en els ossos. El seu estat desperta la compassió i això fa que siga acollit i alimentat. Però Michael mai deixa de ser qui és; res el fa més llest ni el millota físiament; ell només vulguera que seguir sent un jardiner, un cultivador de plantes i vore-les créixer amb dedicació.
Aquest llibre no és un llibre d’ aventures és un llibre de sensacions; Michael és un ésser a través del qual vivim sensacions com que el sol ens faça obrir els ulls; o com l’ aigua ens apaga la sed després d’un munt de temps sense beure. O la pudor que fa la sang calenta d’un animal que acaba de matar, o la sensació d’ irrealitat que ens dona la febra…
Només hi trobe una falta en aquest llibre: K. fa unes reflexions basades en les seues experiències- sobre tot al final de l’ obra-, que d’ acord que són fortes, però que em semblen que en una persona que hem de creure retardada són massa profundes i això lleva credibilitat al personatge . Encara que m’ agradat i emocionat molt no m’ ha emocionat tant com altres que he llegit d’ ell. Encara que això potser degut a que l’ estil ja no en resulta tan nou.
Leer más...
Resumen...
